Tinc una feina que em dóna nous aprenentatges cada dia, es una manera d’entendre i créixer el veure tant patiment i no acabar amb depressió. No sabem que pot passar demà, mai podem saber-ho. L’experiència d’experimentar una malaltia que genera limitacions o que progressa a petits passos és molt dolenta, de vegades desbordant, i encara que els metges i nosaltres els psicòlegs fem el màxim possible, les malalties tenen més força i fan mal, moltíssim mal. Podem posar-nos tot tipus de obstacles per no veure, però aquesta és la realitat. Puc dir que això és problema de l’altra persona i no és meu, que així es la vida, que tothom tenim diferents possibilitats i molt més. Malgrat tot el que podem dir, la veritat és que fa mal veure persones que pateixen i ens sentim impotents per no poder fer res per elles.
Ens queda viure la nostra mateixa vida amb intensitat, amb la seguretat que fem tot el possible per gaudir cada moment i sentir que la nostra vida no se’ns escapa i és bella com diu la peli.

Fa pocs dies li deia a una companya que és més fàcil tornar a començar que aguantar maltractes. Aquesta reflexió la podem aplicar a moltes situacions, viure a un pais, viure amb un familiar o amb una parella. Però, dir-la és molt senzill en relació a fer-la realitat.
Tornar a començar és deixar el passat on eres i viure de manera diferent, reconeixent les experiències positives i els aprenentatges aconseguits de la nostra història, tanmateix, implica reconèixer que ara tinc els peus posats amb fermesa en el meu present amb les noves dificultats i les grans satisfaccions de viure. Avui, quan era a l’hospital també pensava que en els moments més tristos i més dolorosos hi ha vida, ells poden ser el nostres amics perquè sòn una part important d’ella

1. Veu l'aprenentatge de la llengua catalana com l'aprenentatge d'una cultura, una forma de pensar, d’organitzar el món i les relacions.

2. Fes almenys cursos basics per conèixer les expressions fonamentals, gramàtica i temps verbals necessaris per començar.

3. Si tu ets un sudaca amb sort, tens facilitat per les llengües i pots fer més cursos (perquè tens poques obligacions familiars, una feina d’horari intensiu o un algú que et mantingui) agafa els cursos del Consorci de dos en dos perquè són una mica lents.

4. Parla amb el teus companys de classe en català, com tots l’estem aprenent sabem esperar que el altre trobi la paraula correcte o el temps verbal que vol utilitzar.

5. Llegix, escolta ràdio i mira la televisió en català, això és molt útil per comprendre, adquirir nou vocabulari i expressions diferents a les de un curs més formal.

6. Tingues paciència amb el bilingüisme, quan la gent catalana escolta que tens menys fluïdesa i pitjor pronúncia que ells canvien la llengua al castellà, per un assumpte de cortesia amb els castellano-parlants i perquè abans era molt mal vist parlar català, no s'adonen que així no t'ajuden ni una mica en els teus objectius, no mantenen viva la seva llengua i més a més contribueixen a inhibir la teva gosadia de parlar amb la malaptesa del bon aprenent. Aprofita a la gent que està més acostumada a no canviar la llengua, ells encara que tracten de canviar a castellà, de manera natural, sense pensar, els flueix més fàcilment el català. Negocia amb ells.

7. Fes trobades amb un voluntari per la llengua amb el que tinguis simpatia, això et permetrà integrar-te una mica més i comprendre més a prop la cultura catalana i conèixer gent maca i bona, com el meu ;D

8. Procura interessar-te per la cultura dels Països Catalans, els seus costums, la seva història, la seva gastronomia, les seves tradicions.

9. Pensa que aquest és un procés lent, que no es dóna de cop i que depèn de les teves necessitats i del valor que li donis a una cultura que per haver estat reprimida molt de temps està més fràgil.

10. Ara m'arrisco a escriure una hipòtesi més que un consell; quan assoleixis parlar públicament en català durant molt de temps, possiblement ja estiguis tancant els teus processos emocionals de dol per la teva terra d'origen, recorda que sempre pots conservar el teu castellà llatinoamericà i la teva sudakitat (com va dir una amiga), però ara et sentiràs arrelat en Catalunya, ja seràs part d'ella i ella part de tu. Jo encara no he tancat el meu procés d'aprenentatge, ni el meu dol migratori, no obstant això sento que estic en el camí adequat per a arrelar-me amb afecte i respecte per aquesta terra i la seva gent.