Tinc una feina que em dóna nous aprenentatges cada dia, es una manera d’entendre i créixer el veure tant patiment i no acabar amb depressió. No sabem que pot passar demà, mai podem saber-ho. L’experiència d’experimentar una malaltia que genera limitacions o que progressa a petits passos és molt dolenta, de vegades desbordant, i encara que els metges i nosaltres els psicòlegs fem el màxim possible, les malalties tenen més força i fan mal, moltíssim mal. Podem posar-nos tot tipus de obstacles per no veure, però aquesta és la realitat. Puc dir que això és problema de l’altra persona i no és meu, que així es la vida, que tothom tenim diferents possibilitats i molt més. Malgrat tot el que podem dir, la veritat és que fa mal veure persones que pateixen i ens sentim impotents per no poder fer res per elles.
Ens queda viure la nostra mateixa vida amb intensitat, amb la seguretat que fem tot el possible per gaudir cada moment i sentir que la nostra vida no se’ns escapa i és bella com diu la peli.