Avui començo amb aquest pensament que m'ha donat un gran amic, aixì puc explicar com sento la meva relació amb Barcelona i Catalunya, crec que estic en un procés de transformació lent, però com els bons menjars el resultat serà un millor sabor que el dels ingredients per separat.

M'estic adonant que en els meus post anteriors i en aquesta línies volgués atrapar un poc de l'essència d'aquesta transformació o explicar-me a mi mateixa quines coses estan ocorrent en la meva vida que em estan transformant en aquesta rección química, però això és absurd, és impossible explicar això tan incontrolable i tan ampli, doncs estic submergida en aquesta ciutat nova per a mi i antiga per a molts.

De vegades penso que la tardor i l'hivern, les pròximes estacions, són els moments en els quals intueixo que viuré més canvis interns, em veig a mi mateixa sola, pensant, sentint, renovant-me, retrobant-me i reorganitzant-me .

Amb aquest clima i amb aquest estat de recolliment és amb el qual estic menys familiaritzada. Ja us contaré.