Minimanual per a aprendre català. Consells per Llatinoamericans nouvinguts (sudaques)


1. Veu l'aprenentatge de la llengua catalana com l'aprenentatge d'una cultura, una forma de pensar, d’organitzar el món i les relacions.

2. Fes almenys cursos basics per conèixer les expressions fonamentals, gramàtica i temps verbals necessaris per començar.

3. Si tu ets un sudaca amb sort, tens facilitat per les llengües i pots fer més cursos (perquè tens poques obligacions familiars, una feina d’horari intensiu o un algú que et mantingui) agafa els cursos del Consorci de dos en dos perquè són una mica lents.

4. Parla amb el teus companys de classe en català, com tots l’estem aprenent sabem esperar que el altre trobi la paraula correcte o el temps verbal que vol utilitzar.

5. Llegix, escolta ràdio i mira la televisió en català, això és molt útil per comprendre, adquirir nou vocabulari i expressions diferents a les de un curs més formal.

6. Tingues paciència amb el bilingüisme, quan la gent catalana escolta que tens menys fluïdesa i pitjor pronúncia que ells canvien la llengua al castellà, per un assumpte de cortesia amb els castellano-parlants i perquè abans era molt mal vist parlar català, no s'adonen que així no t'ajuden ni una mica en els teus objectius, no mantenen viva la seva llengua i més a més contribueixen a inhibir la teva gosadia de parlar amb la malaptesa del bon aprenent. Aprofita a la gent que està més acostumada a no canviar la llengua, ells encara que tracten de canviar a castellà, de manera natural, sense pensar, els flueix més fàcilment el català. Negocia amb ells.

7. Fes trobades amb un voluntari per la llengua amb el que tinguis simpatia, això et permetrà integrar-te una mica més i comprendre més a prop la cultura catalana i conèixer gent maca i bona, com el meu ;D

8. Procura interessar-te per la cultura dels Països Catalans, els seus costums, la seva història, la seva gastronomia, les seves tradicions.

9. Pensa que aquest és un procés lent, que no es dóna de cop i que depèn de les teves necessitats i del valor que li donis a una cultura que per haver estat reprimida molt de temps està més fràgil.

10. Ara m'arrisco a escriure una hipòtesi més que un consell; quan assoleixis parlar públicament en català durant molt de temps, possiblement ja estiguis tancant els teus processos emocionals de dol per la teva terra d'origen, recorda que sempre pots conservar el teu castellà llatinoamericà i la teva sudakitat (com va dir una amiga), però ara et sentiràs arrelat en Catalunya, ja seràs part d'ella i ella part de tu. Jo encara no he tancat el meu procés d'aprenentatge, ni el meu dol migratori, no obstant això sento que estic en el camí adequat per a arrelar-me amb afecte i respecte per aquesta terra i la seva gent.

Reblog this post [with Zemanta]

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Em sembla que la paraula sudaques te una cognotació negativa per a molta gen i ens la podriem haver estalviat.

Psique ha dit...

Gràcies per el teu comentari. Clar, sudaques té connotació negativa, però es una manera de transmetre el costat "xungo" de l'experiència migratòria. Malgrat, que aquesta ha sigut la meva intenció, la realitat de vegades és més dura, ahir una iaia va insultar a una amiga veneçolana,li va dir: "inmigrant de merda, torna al teu país", ho que no sap aquesta iaia és que ja aquest el sentim com nostre país.

Unknown ha dit...

totalment d'acord amb l'Adrian, es una expressió despectiva que negativitza l'experiència d'acostament a la nostra llengua i cultura...

Miquel

Psique ha dit...

Hola Miquel, gràcies per el teu comentari. Entenc la teva idea, jo soc sud-americana, i si la utilitzo és amb la intenció de ironitzar, relativitzar i comunicar la part dolenta de nostre procés. D'altra banda que una paraula sigui un insult no depend de qui la escriu sinó de qui la interpreti.
Tanmateix, hi ha altres continguts del post que m'agradaria comentar de la meva experiència amb l'aprenentatge del català.


Salut

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici